15 anys – Aniversari de l’Slàvia

Enguany farà quinze anys que vam obrir l’Slàvia. I és per aquest motiu que teníem previst fer tot un seguit d’actuacions per celebrar-ho. Hem programat música any rere any, amb continuïtat i d’una manera molt seriosa i professional. Tot i tenir llicència de bar, sempre ho hem organitzat amb el corresponent permís de l’ajuntament o bé, quan ha calgut, amb el de la Delegació del Govern de Lleida, que fins avui mai no hi havia posat cap inconvenient.

El local ha mantingut i ha garantit sempre unes condicions d’aforament, d’assegurances, de pagament de taxes a la Generalitat per poder-ho fer. I mai no ha rebut cap denúncia per part de ningú.

I és en aquest punt on voldríem incidir i aprofitar per fer uns breus comentaris respecte de la situació passada i actual en què ens trobem. Com que hem hagut de suspendre moltes actuacions, creiem que tenim el deure de donar explicacions tant als músics com a la gent que s’ha mantingut fidel al local i a aquest tipus de música.

Quan vam decidir obrir l’Slàvia, atesa la poca oferta cultural i de lleure a les Borges Blanques, vam apostar per una cultura viva, en català, gratuïta, de proximitat al poble i oberta a altres cultures. I és així que, des de la seva obertura, hem fet una programació estable de música amb més de cinc-cents concerts, tot organitzant el “Memorial Hervé Tarrats” i col·laborant durant molts anys amb el circuit de l’ACIC i el circuit de Folk. També hem fet exposicions de pintura i escultura, xerrades, presentacions de llibres, teatre, recitals de poesia… Tot amb un caire intimista, proper i participatiu. És per això que l’Slàvia ha esdevingut un referent cultural no només  a la comarca sinó també arreu del país.

Fins ara sempre hem cregut que la nostra aposta per la cultura no suposaria cap mena de problema per a ningú. Sembla ser, però, que la cultura pot arribar a ser un delicte!!!

Des que l’actual govern ha decidit aplicar de manera estricta la Llei del joc i d’espectacles, han relegat l’Slàvia a la mateixa categoria que els locals de ”mala nota, d’hàbits nocturns més que dubtosos i d’ambients no desitjables”. Quan les coses es fan o es decideixen des d’un despatx tenen aquesta mena de resposta. Quan es desconeixen o es menyspreen unes circumstàncies concretes, hom cau en una rigorositat inflexible, grisa, absurda i pròpia dels buròcrates. S’està confonent cultura amb delicte.

Han aplicat inflexiblement aquesta llei. I què han aconseguit? Privar-nos del dret com a ciutadans de gaudir de la cultura i de la llibertat d’expressió, la qual cosa impossibilita poder desenvolupar una cultura de proximitat.

I tot això, a canvi de què? Que n’heu tret d’aquesta prohibició? Quin benefici se’n deriva de tot això? Són molt més grans els danys ocasionats que no pas els beneficis que en podeu treure: d’una banda provoqueu pobresa intel·lectual i de l’altra impediu que tot un seguit de músics i artistes puguin actuar i guanyar-se la vida. A més a més, priveu el públic de gaudir de l’espectacle.

Això és el que interessa els governants? Algú ha dit que aquesta democràcia s’ha convertit en un mercadeig de vots i que amb actuacions com aquesta retornen a la ment moments difícils i situacions obscures de temps passats. Nosaltres pensem que amb decisions com aquestes és molt més difícil arribar a la gent i entendre què passa i què volem els ciutadans.

Pensàvem fins avui que les lleis es feien per servir al poble, però ara veiem que és el poble qui s’ha de doblegar davant de les lleis. Això és el que hom percep amb aquesta rigorosa inflexibilitat.

Senyora Mercè Claramunt, Directora general de Joc i Espectacles, vostè creu realment que l’Slàvia ha comès un delicte durant aquests darrers quinze anys? Creu que a les terres de Lleida no fan falta locals que, d’una manera desinteressada, promoguin la cultura i la música en català?

Aprofitem per convidar-la a fer un tomb per la nostra comarca. Així potser comprendrà una mica més la nostra realitat.

I també aprofitem per fer una crida als músics i als diferents locals d’arreu de Catalunya que pateixen el mateix greuge, perquè reivindiquin drets fonamentals de l’ésser humà, com ara la cultura i la llibertat.

NI JOC NI ESPECTACLES… CULTURA!

Slàvia 2009.